Zoraida Burgos

El 1996, Zoraida Burgos (Tortosa, 1933) responia unes preguntes que li formulava Àngela Buj Alfara per a la revista Recapte, de l’MRP Terres de l’Ebre. Crec que el pas del temps no faria canviar excessivament les respostes de l’autora més destacada de la generació Gèminis, de Tortosa.

​

En una de les respostes deixa clar que, tot i que ha practicat la narrativa, el seu gènere de preferència és la poesia, per la precisió que ha d’adquirir el llenguatge, perquè és expressió d’estats d’ànim, de vegades, senzillament, d’instants.

​

La poesia de Zoraida Burgos posseeix una dimensió plàstica important, la seua Convivència d’aigües (LaBreu, 2017), que podem considerar una poesia reunida, amb pròleg d’Andreu Subirats (comptant amb la col·laboració de Toni Cardona per a l’edició)  i epíleg d’Albert Roig deduïm que l’autora ha passat el testimoni literari a dos generacions de poetes tortosins.

​

On rau l’interès de l’obra poètica de Zoraida? És l’única veu de dona en una promoció poètica fonamentalment d’hòmens: Bonfill, Vergés i Massip. Hi ha poemes que es poden considerar escrits des d’una perspectiva de gènere. Per altre costat, els inicis de la seua poesia tenen una interessant perspectiva social.

​

En el cas que ens ocupa: una exposició de fotografies realitzades per dones de les Terres de l’Ebre ens interessa destacar la connexió de la poesia de Zoraida Burgos amb les arts visuals i plàstiques, ja que molts dels poemes retraten els nostres paisatges, però gairebé sempre amb el filtre subjectiu de l’autora, així ho expressà a l’entrevista: “Sí. Encara que, en alguns casos, recupero ambients estranys, la referència és sempre el meu paisatge d'aigua, de muntanyes, de nuvolades. No tinc prou imaginació com per a allunyar-me de la meua realitat. En tot cas, mai no he intentat fer una poesia descriptiva. El paisatge és més aviat una transmutació d'estats d'ànim”.

​

La poesia pot ser capaç de generar abstracció i reflectir paisatges, una certa ambigüitat, una certa indefinició pot portar a multitud d’interpretacions, amb la qual cosa l’autora crea, i el lector recrea.

​

Tot i així la poesia, tot i nàixer del món prelògic, mai és il·lògica. Per tant, tot i que hi haja un cert hermetisme, l’obra de Zoraida es pot interpretar.

Alguns dels poemes de Zoraida Burgos són haikus i tankes, una modalitat de poesia que podem interpretar com la foto d’un instant de la natura, alguns dels poemes, tot i no seguir la mètrica japonesa, sí que s’identifiquen amb un relat pictòric que, per cert, Zoraida pinta i l’interessa l’art. Va cursar restauració a l’Escola d’Art de Tortosa. I ho va fer d’una manera profunda. Pensem en la minuciositat i perfeccionisme que requereixen les faenes de restauració. Aquesta meticulositat és present també a la seua obra, un desig de perfeccionisme, de síntesi, de precisió en l’expressió.

​

El poeta Albert Roig contesta a la pregunta Com descriuria l'escriptora amb cinc adjectius?  que li va formular Laura Navarro Favà per al seu Treball de Recerca de 2n de Batxillerat el següent:

Blau-cel, blau-mar, blau-riu, blau-nit, blau-blues.

​

La poeta rapitenca Carme Cruelles en la crònica que va fer sobre el club de lectura dedicat a Convivència d’aigües va transcriure este poema de Zoraida Burgos:

​

Ergo
la meva vida
dividida en dues parts:
domèstica domesticada
x
per a tu,
virilíssima incontrolada
x²
top secret part.

Tomàs Camacho Molina
Alcanar, febrer de 2023