Anna Zaera
Els elements domèstics són símbols de paisatges desolats, potser malsons emmordassats. Ovulacions forçades en les friccions entre feminitat i masculinitat. Un poema que evoca un record mitològic de repressió. Una espera i un cicle reproductiu en un context quotidià que no necessàriament invoca una imatge bucòlica. Rovells i òxid com a conseqüències definitives del pas del temps, i en el futur, un desig: no ho vull per vosaltres, fills.
%20(1).jpeg)
Autora
Anna Zaera
Anna Zaera és periodista i viatgera. Impulsa projectes de creació i transformació social com el Rihihiu, Femme in arts o La Rara. És socia fundadora i treballadora de la cooperativa cultural Surtdecasa.cat. És investigadora en assumptes de comunicació i gènere al Departament de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili. La seva investigació actual s'ocupa de les representacions LGTBIQ+ i la transmissió cultural en contextos digitals. No es considera fotògrafa. S'apropa a la fotografia com un joc, per reflectir els seus paisatges mentals, sovint en moments de desolació. Imatges que sense cap pretensió tècnica apareixen a través dels símbols i la intuïció.